Entrevista Mestra d'Educació Infantil

 INTRODUCCIÓ:

El passat 7 de novembre vam realitzar una entrevista a Lisi Sala, una mestra d’educació infantil que treballa al CEIP Pintor Estruch (Manuel). Aquesta entrevista consta d’unes preguntes basades en la experiència i relacionades també amb l’actual tema Covid-19 per veure com ha afectat a les aules i als més menuts. A més, ens dona una sèrie de consells per a dur a terme la nostra futura professió. 

ENTREVISTA TRANSCRITA:

1. Segons la teua experiència, quin és el principal saber que un docent ha de desenvolupar per a que els seus alumnes aprenguen?

El primer que hem de tindre en compte és que nosaltres com a docents hem de tindre una vocació de docent, i a partir d’ací saber observar als xiquets: quines són les seues inquietuds, quins són els seus interessos, les seues pors i a partir d’ací treballar els seus aprenentatges.  

2. Com ha transformat la crisis sanitària l’escola i la teua activitat com a docent?

La veritat que la crisis sanitària ha canviat molt la funció docent en l’escola. Primer que res perquè nosaltres, com a docents, tenim que transmetre uns valors als xiquets, sobretot, per exemple, nosaltres els ensenyem molt a compartir i, no obstant, a partir d’esta crisis sanitària allò de compartir s’ha acabat ja. Apart també, ja no sols amb els valors que transmetem sinó la manera de treballar de nosaltres. La meua escola per exemple, des de fa poc de temps, estem treballant en una metodologia de coeducació. Què passa? Doncs que entre les bombolles que sols pot interactuar els xiquets en la seus tutora solament o en els grups més majors en els que has d’estar a metre i mig de distància el que no pot és estar un altre mestre dins la classe. O també, una altra forma de treballar és, per exemple, els grups interactius. En infantil era una manera d’entrar les famílies a l’escola. Eixe dia per als xiquets era un dia de festa perquè Ai! Hui ve mon pare, hui ve el meu iaio, hui ve ma mare... aleshores per a ells era com resoldre els seus dubtes, jugar aprenent però en companyia de la família. Ens ha costat molt integrar a la família dins de l’escola com a un recurs més en l’ensenyament-aprenentatge però en estos dies de crisis la família s’ha quedat al marge i no pot entrar dins de classe, inclús, en infantil sobretot, tens un contacte molt diari amb la família a nivell presencial i arrel de la Covid totes les reunions s’han hagut de fer online, per telèfon o simplement no s’han fet.

També, una altra forma de treballar que teníem abans era allò dels grups cooperatius. Sabeu que als grups cooperatius els xiquets s’han de ajuntar uns amb altres per a poder ajudar-se però a metro i mig de distància que han d’estar no es poden ajudar. La veritat que aquesta crisi ha canviat molt la manera d’actuar tant dels xiquets, com dels pares, com dels centres educatius. 

3. Quina creus que és la principal necessitat educativa de la infantessa en temps de Covid?

Sobretot saber gestionar les seues emocions. és molt important que els xiquets parlen de com se senten, de com ha d’afrontar eixes emocions i nosaltres saber com treballar-les perquè està demostrat que, segons la neurociència, sense emocions no hi ha aprenentatge. Aleshores nosaltres tenim que saber interactuar en els xiquets per a que ells ens conten i s’expressen contínuament i sàpiguen que és el que senten en cada moment. Per exemple, després del confinament, ja a setembre quan vam començar una altra vegada ja de manera presencial els vam preguntar als xiquets: què és el que sentíeu quan estàveu dins de casa? I la veritat que en definitiva, la majoria de xiquets ens van contestar sempre el mateix, que estaven molt contents i molt feliços perquè estaven en casa, amb la seua família i podien fer moltes coses que pot ser, abans, no disposaven d’aquest temps. Però, al mateix temps estaven tristos perquè no tenien als seus amics en qui jugar i això mostra que ells han pogut manifestar les seues emocions i que l’escola és el primer agent socialitzador que hi ha. 

Aleshores, com treballem ixes emocions tan difícils que han aflorat aquesta Covid? Doncs a partir d’un conte que supose que el coneixereu tots que és el “Monstre de colors”. És un conte que consta d’uns monstres on cadascú és d’un color i cada color significa una emoció i a partir d’eixe conte treballem les emocions amb els xiquets.

4. Quin futur li veus a la LOMCE?

La veritat és que en estos moments no li veig massa futur perquè, com en tot, l’escola ha d’anar avançant i transformant-se segons les etapes de la vida i la vida real, allò que estem vivint aleshores l’escola també s’ha de posar a l’èxit escolar i també a una escola més inclusiva, cosa que també no es contempla massa en esta llei. De fet, ara, en estos moments, s’està veient si es canvia, es transforma aquesta LOMCE en la LOMLOE, però això és una cosa que està en l’aire, s’està estudiant.

5. Com captar l’atenció d’un xiquet mitjançant un ordenador?

Doncs la veritat és que si captar l’atenció d’un xiquet de manera presencial ja es difícil, mitjançant un ordinador és més difícil encara. En el temps de confinament nosaltres el que feiem era fer les assemblees a través de la plataforma webex, i el que passa és que, apart de que els xiquets no eren autònoms perquè no saben portar un ordinador, havien d’estar en companyia d’un adult i era molt difícil captar la seua atenció però, a través del joc i, el que a mi particularment em serveix per a captar l’atenció és la música. A través de la música i de cançons els pots atraure molt bé.

6. Quina és la metodologia que utilitzes en l’ensenyança?

Doncs des de fa molt de temps i al igual que els meus companys treballem a partir de projectes. Això suposa que es treballa a partir dels interessos i de la motivació dels xiquets i es treballa la lectura, les matemàtiques.. tot allò que envolta als xiquets. Què passa amb açò? Doncs que també hi ha una part important que és la família perquè aporten tots els recursos i els materials des de casa. A partir de la Covid no es pot entrar res a l’escola i aleshores les famílies queden un poc al marge. 

7. Què has aprés dels teus alumnes?

El que està clar és que cada xiquet és únic i irrepetible, per tant, a partir de l’observació tú aprens quina és la característica que el fa únic a eixe xiquet que pot ser l’empatia, l’alegria, la creativitat, l’enfado... el que vulgues i a partir d’ací, crear les seues pròpies experiències i començar el procés d’ensenyament-aprenentatge.

8. Per a finalitzar, quina recomanació li donaries a un professor/a que comença la seua carrera com a docent?

Pues sobretot que no perden mai la il·lusió de ensenyar i d’aprendre dels seus xiquets com abans m’has preguntat i la paciència, que també és molt important. Perquè quan portes molts anys de docència hi ha una cosa que et perd que és l’energia, l’energia que teniu vosaltres que eixiu ara teniu molta energia però a mesura que van passant el temps esta energia va acabant-se però la il·lusió ha de romandre des del primer dia. 

RESUMEN:

En aquesta entrevista podem veure que ser un docent no és anar a classe, ensenyar quatre conceptes i cobrar a final de mes. Ser docent significa escoltar i comprendre als xiquets, saber controlar les seues emocions, entendre cada situació personal, veure quin és el ritme d’aprenentatge de cada xiquet i identificar si tenen algun problema etc. 

També hem pogut observar que l’escola no és solament un lloc on es va a aprendre a sumar i a escriure, s’aprèn a compartir, a relacionar-se amb la gent, a ensenyar-te coses del la resta.. i no solament aprenen els xiquets.

A més, hem vist que aquesta crisi ha transformat per complet la manera d’ensenyar ja que abans, els millors mètodes eren aquells en els quals s’interactuava amb la família, amb els amics, ajudant-se uns als altres i ara tot això ha de canviar i s’ha de fer d’una forma diferent. En les escoles s’està fent molta feina per a que tot siga el més fàcil i més còmode possible però desgraciadament aquestes són coses que des de fora no es veuen i, per tant, no és valoren.

 

ENLLAÇ DE L’ESCOLA:

https://mestreacasa.gva.es/web/pintorestruch

ALGUNES FOTOS DE LES ACTIVITATS: